Bé, la veritat es que no tots els dies tenim l'oportunitat de trepitjar (i amuntegar, patejar, dibuixar,etc, etc) la terra de la pista central de Roland Garrós i la veritat es que encara no m'ho explico masa...
En un recent viatje a Paris (Eurodisney i tal ) varem fer un tomet per Boulonge ( el barri "cool" de la ciutat de la llum ) i de pàs anar a veure tot el complexe macroesportiu que hi ha per allí (Parc dels Princeps, Hipòdrom i Roland Garrós). Al arribar al Club varem entrar amb desició ( com si fossim sócis de tota la vida ) "Bon jour" al vigilant de l'entrada i cap dintre.
Ja voltant per l'interior varem veure algun grup de visites guiades, pero naltros a la nostra...
Així vaser com ens varem trobar casi sense voler al accés d'un dels fons de la Philip Chatrier, ostras que fort!!. En aquestes que uns nens del Club s'ens apropen i es posen a parlar amb naltros, que si d'on som, que si coneixem a Nadal ( i tant de tota la vida que m'ha llaurat el trós ), que si m'assemblo al seu entrenador Toni... etc, etc. En aquest punt ja estavem al bell mitg de la pista, Anna passejant i mirant-se els geranis que envoltent el mític escenàri, Aixa jugant amb la terra (que tant patiment, drama i glòria a soportat ) com si estés al parque de Flix i Jordi i jo que si portem dos raquetes ens marquem un set a la Central.
En fí una anécdota dificil de repetir, penseu que quan sortiem a veure la resta de les instal·lacions (plaça dels mosqueters, pista Suzanne Lenglen,etc ) ens varem creuar amb la visita guiada que prévi pagament anaven a veure la central des-de la grada!!.
1 comentari:
Txeic suposo que em tindràs guardat un grapat d'aquesta terra no ?
Recordes la que em vas portar del sahara ?
Salu2
Publica un comentari a l'entrada